La vida, en general, discorre suaument per a la majoria de les persones. Cada nou dia —per simple inèrcia, per estricta necessitat o per pur plaer— tendim a reproduir el que férem el dia anterior. Els humans som animals de …
Llegir mésMensajes en la categoría Pren la paraula
De peons a peatons: els camins incerts de les paraules
Pareix que, per fi, ha començat el desconfinament, eixe moment tan ansiat per molts. I alguns, quan s’ha mig obert una porta, s’han llançat voluptuosament al carrer a caminar pel simple plaer de caminar. Es veuen persones per les vies …
Llegir mésEl retorn a l’Edat Mitjana
Vivim una situació insòlita. I no sols perquè no l’havíem viscuda mai; és que ni tan sols érem capaços d’imaginar-nos que una cosa així ens podia passar. És com si de sobte haguérem tornat a l’Edat Mitjana, eixe temps obscur …
Llegir més¿El covid o la covid?
Abans d’abordar la qüestió que enuncie sumàriament en el títol d’este article, que no és una altra que el dilema que s’ha plantejat últimament sobre la masculinitat o feminitat del gènere de la paraula covid, permeten-me que els explique …
Llegir més¿Què serà, què serà…?
Potser ara més que mai, arran de la crisi del coronavirus, hem adquirit plena consciència que el futur és un temps irreal. Pura especulació. El passat, eixe cúmul d’experiències que constituïx la nostra trajectòria vital, el preservem en algun lloc …
Llegir més¿Segorbe és Sogorb?
El topònim Sogorb ha deixat d’utilitzar-se en À Punt. El consistori d’esta ciutat de l’Alt Palància havia estat demanant insistentment que s’usara Segorbe en les emissions de la radiotelevisió valenciana, i al final pareix que la direcció de l’ens públic …
Llegir mésAmaneix, que no és poc
El títol d’este article —com segurament saben la majoria dels lectors— és la traducció literal d’una de les pel·lícules més conegudes i reconegudes de José Luis Cuerda, el genial director de cine manxec recentment desaparegut. El seu significat apunta al …
Llegir mésLes rates penades
Les rates penades són uns animalets plens d’aparents contradiccions, que fan que hagen tingut als nostres ulls una imatge entre fantàstica i fantasmagòrica. Són mamífers, però volen com si foren pardalets; són cegues, però s’orienten magníficament en la foscor; sovint …
Llegir mésO tots (i totes) o ningú (i… ¿ninguna?)
En ocasió de la presa de possessió dels ministres que conformen l’actual Govern d’Espanya, seguint una fórmula ritual, n’hi hagué alguns que prometeren guardar el secret de les deliberacions del «Consejo de Ministros»; però uns altres expressaren el seu compromís …
Llegir mésI si no és xulo, ¿què?
Amb motiu de l’últim article que vaig publicar en este mateix blog, amb el títol «¡Que xulo!», en què constatava l’ús creixent de la paraula xulo entre les generacions més jóvens i insinuava la conveniència de reconsiderar la …
Llegir més
